Joan Maragall i Gorina va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860.
Carrer de Jaume Giralt núm. 4, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella), on va nèixer l'escritor.
El 1875, despres d'acabar el batxillerat, va començar a treballar a la industria de la família com a aprenent, pero va començar a escriure poemes a les estones lliures.
El 1877 va fer un viatge per Espanya, Marsella i París.
El 22 de Septembre de 1878 publicà el seu primer poema "Óptica" en el periòdic "Lo Nunci".
El 1879 deixà de treballar a la industria i ingressà a dret. Aquí desenvolupa el seu interes per les lletres. Els seus millors companys, amb els que feia debats sobre lectures, música, etc, anomenats el "Círcol" eren, entre d'altres, Antoni Roura, Josep Maria LLoret i Garrigosa i Josep Soler i Miquel.
Maragall va tenir dos amors abans de la seva dona: Amanda i Teresa Ferran.
El 1881 va llegir varies obres de Goethe i de Víctor Balaguer, el que el va inspirar a escriure el poema "Dins sa cambra" amb el que guanyà un premi als jocs florals de Badalona.
Johan Wolfgang Von Goethe
Al 1882 comença a estudiar amb Jaume Sturzenegger com a professor particular, que era amic de la família.
El 27 de juny de 1884 es va licenciar. A continuació entrà a treballar al despatx de l'advocat Danès.
El 1886 ingressà a l'Ateneu Barcelonès, on va coneixer autors com: Joan Serdà. Aquell any el seu pare li informà dels problemes econòmics de la família, i va haver d'anar a ajudar-los i oblidar la bona vida burgesa.
Ell escriví en les seves notes autobiogràfiques el següent:
Aquí acaba la meva joventut. Una obra de geni, lo "Werther", me convertí de noy en jove. Un fet, la pèrdua de la meytat de la fortuna de casa, me converteix de jove en home. Edat la més hermosa de la vida, adéu per sempre ! Ilusions d'amor y de glòria, a Déu siau.
Respecte a la família podem dir que l'any 1888, mentres passava l'estiu a Puigcerdà va conèixer a Clara Noble, que va ser la seva esposa (amb la que va tenir tretze fills).
El 27 de juny de 1884 es va licenciar. A continuació entrà a treballar al despatx de l'advocat Danès.
El 1886 ingressà a l'Ateneu Barcelonès, on va coneixer autors com: Joan Serdà. Aquell any el seu pare li informà dels problemes econòmics de la família, i va haver d'anar a ajudar-los i oblidar la bona vida burgesa.
Ell escriví en les seves notes autobiogràfiques el següent:
Aquí acaba la meva joventut. Una obra de geni, lo "Werther", me convertí de noy en jove. Un fet, la pèrdua de la meytat de la fortuna de casa, me converteix de jove en home. Edat la més hermosa de la vida, adéu per sempre ! Ilusions d'amor y de glòria, a Déu siau.
Respecte a la família podem dir que l'any 1888, mentres passava l'estiu a Puigcerdà va conèixer a Clara Noble, que va ser la seva esposa (amb la que va tenir tretze fills).
Clara Noble
El 1890 va entrar com a secretari de redacció de Mañé i Flaquer i Diario de Barcelona, feina amb la qual es va professionalitzar com a escriptor. Entre el 1892 i el 1903 va escriure 248.
El 13 d'abril de 1893 va rebre el premi de l'academia de les Bones Lletres de Barcelona. Un temps després assistí a l'explosió de la bomba del Lliceu.
El 1895 es converteix en secretari de l'Ateneu Barcelonès.
El 1897 és suicida el seu amic Josep Soler i Miquel (crític literari), i el 5 de maig de 1900 mor el seu pare, el que li provoca una forta depressió.
Més endevant va perdre a la seva mare (1902) i a altres amistats.
El 1902 publica l'article La Nueva Patria, text que, juntament amb San Jorge, patrón de Cataluña li provocà problemes amb el director del Diario de Barcelona, pel que abandonar el diari. El 1902 tambè va ser nombrat president del l'Ateneu Barcelonès. Entre 1904 i 1906 va col·laborar amb l'Ilustració Catalana.
Joan Maragall va morir el 20 de desembre de 1911 amb 51 anys. Va agafar una malaltia anomenada "febre de Malta". La seva mort va ser un cop molt fort pel món de la cultura i va rebre moltes mostres de condol.
Enterrament de Joan Maragall
